TEXT

TEXT DE LA REPRESENTACIÓ DE SANT ISIDRE
- versió de l'any 1960

ESCENA 1: Monòleg (Sant Isidre tot sol)


Abans de començar a treballar, encendré una mica de foc per escalfar-me, ja que el matí ha “sigut” molt fred, i encara continua essent-ho.

També, abans, aixecaré els ulls al cel per a donar gràcies a Déu. Amb el gran fred d’avui, què hauria estat de mi sense l’ajut i protecció de Déu? Segurament en aquests moments ja m’haurien trobat mort, hauria quedat glaçat sobre les quatre fustes d’aquesta miserable carreta tirada per un parell de bous.
Quan era més jove, res m’espantava, no temia ni el fred ni la calor, però ara qualsevol contratemps em trastorna. Tampoc és estrany, perquè no recordo en la meva vida de pagès un matí més fred que el d’avui: tot el camí, el sotrac de les rodes ; no ha fet més que trencar el glaç de les roderes, els bous resquitllaven a cada pas i he tingut por de no poder arribar a la feina.

Durant el camí no he vist ni un pagès que treballés, no es veu ni una persona enlloc, es veu clarament que solament hem sortit a treballar els pobres que hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front. Només es veuen, i encara pocs, uns pobres ocellets mig morts de fred que esperen que surtin els primers raigs de sol per escalfar-se; també esperen que llenci a terra els primers grans per venir mig amagats i tremolosos a robar-ne algun. Així trobaran una mica d’aliment per a passar el dia. Que trist és l’hivern comparat amb la primavera, que tot és vida, que tot somriu! I en sortir les primeres flors amb els seus vistosos colors i els perfums evaporant-se cap al cel se’ns demostra clarament l’existència d’un creador. Que trist és l’hivern per als pobres que, fent bona cara al mal temps, ens hem de guanyar el pa amb la suor del nostre front.

Que se n’hi està de bé vora aquest foc i a recés d’aquests matolls ! Però haig de començar el treball, no fos cas que arribés l’amo i encara no hagés començat.

(Comença a treballar, però aviat se sent la campana que toca)

La campana de l’ermita toca a missa? Avui encara no hi he anat i és de deure d’un bon cristià oir la missa i complir amb els deures de l’Església. Pararé els bous, que no es mouran, i quan surti ja recuperaré la feina endarrerida. Me’n vaig a missa.

(Se’n va)





ESCENA 2: SURT L'ÀNGEL.


Per la mà de Déu guiat,
He baixat cap a la terra.
He sentit piular els ocells
i dels bous picar l’esquella
i a n’en Sidro he trobat
que llaurava amb la parella.

M’he aturat a prop del camp
a contemplar com llaurava
he vist com parava els bous
al sentir la campanada,
a la crida del bon Déu,
que n’és la missa sagrada.

Després de tanta lletgesa
de rancors i de blasfèmia
també es troben a la terra
homes de voluntat ferma
que treballen en el camp
i de Déu són bons deixebles.

Que quan l’amo vingui aquí
no li digui en a la cara
que avui no ha treballat tant
com ha fet altres jornades
perquè en Sidro és el millor
dels mossos de la comarca.

Que quan portin l’esmorzar
sigui feta la trossada,
que el sembrat sigui colgat
i no es trobi sa mancada,
perquè en Sidro és un sant
i no es mereix un desaire.

Arri bou! Tira l’arada,
que si ell trigués a arribar
no perdéssim la jornada,
que ell és a missa a resar,
dotat de divina gràcia
Tira ja, bou calmós!
Arri bou, fem rega llarga!





ESCENA 3. ARRIBA L’AMO.

Però, què és el que estic veient? Un àngel en el camp llaurant amb el meu parell? Estic despert o somio? (L’ANGEL SE’N VA)
Oh! Amb les meves paraules, l’àngel ha desaparegut.
Però, què és el que passa en aquest camp? i en Sidre ón és?
Sidre, Sidre...




ESCENA 4. EN SIDRE TORNA


S Perdó amo, perdó, crec que sabreu perdonar-me.
A Però on eres?
S He sentit la campana de l’església tocar a missa i no he pogut més que deixar per un
moment el treball, i anar-me’n a missa.
Ara ja recuperaré la feina endarrerida. Però, com pot ser?
Si quan he marxar solament hi habia unes poques regues llaurades i ara quasi tot el
camp és llaurat. Haveu sigut vós el que ha fet la feina?
A No, Sidre, no he sigut jo i ni paraules trobo per explicar-te el que aquí ha passat.

S Expliqueu-vos, que em feu estar impacient.
A Figura’t la meva gran sorpresa en arribar al camp i trobar un àngel que llaurava.
S Un àngel que llaurava? Però és cert el que ara em dieu?
A Tan cert com que ara estem aquí presents. I mai m’has sentit mentir, i molt menys
en aquests moments.
S Però el que em dieu és un miracle.
A Sí, un veritable miracle. (L’AMO S’APARTA I PARLA SOL)
I ara estic convençut que a casa no hi tinc un mosso, sinó un veritable sant.
Escolta Sidre, avui endavant no et tindré per un mosso qualsevol, sinó que seràs l’encarregat principal. Llogaré altres mossos que tu manaràs i així podràs complir amb les teves obligacions. No vull que un altre dia, davant de Déu m’hagin de dir: “Tu ets el responsable, si en Sidro no podia complir”
S Gràcies, gràcies, no podré pagar-vos ja mai aquest gran favor que ara em feu. Però digueu-me : On trobarem uns altres mossos si tots estan llogats i ara la feina és molta?
A Confiant en l’ajuda de Déu, jo et prometo que en trobarem.
S Mireu, allí en vénen dos que potser busquen feina.
A Crida’ls tu mateix.
S Nois, nois, voleu venir, si us plau?






ESCENA 5. ENTREN EL DOS MOSSOS.

M1 Què hi ha de nou?
S L’amo vol parlar-vos.
M2 Vos direu.
A Al veure-us passar, hem cregut que buscàveu feina i, si és així, nosaltres us en do
narem.
M1 Home, tant com buscar feina...
Seré ben franc, treballàvem en el Mas de Baix i hem plegat perquè ens donaven els
mongets sense oli.
M2 I ara anem a llogar-nos al mas de dalt, on potser ens donaran vi agre i pa florit.
A A casa meva això no passa, i seríeu tractats com de la família.
S Jo ho puc bén dir, que hi sóc de l’edat de catorze anys.
M1 Ja semblen bona gent.
M2 Al principi tot semblen roses i flors, més tard ho veurem
A Bé, i quant voleu guanyar?
M1 Jo vull 1000 pessetes el mes.
A I tu?
M2 Jo ho faré més baratet, amb 200 duros ja estaré content.
S Em sembla que si fa o no fa vindran a guanyar el mateix.
A Aquest preu és molt crescut i jo no puc pagar-lo.
M1 Les despeses, les tenim molt grosses i no podem treballar més barat.
S És que les despeses moltes vegades sóm nosaltres mateixos els que ens les
compliquem en vanitats i coses que de res serveixen.
M2 Bé , no estem per més raons; si no convenim, a Déu siau.
A A aquest preu, no.
M1 Doncs adéu.
AIS Bona sort. (AMO I SIDRE QUEDEN SOLS; ELS MOSOS SE’N VAN)
A Que et sembla, Sidre?
S El preu és car però semblen bons xicots i treballadors.
A Doncs crida’ls, a veure si els fem rebaixar alguna cosa.
S Nois, nois, escolteu, si us plau. (ELS MOSSOS TORNEN)
M1 Digueu, que tenim pressa.
A Rebaixeu una mica i el tracte és fet.
M2 Sí que estem per rebaixar, ara que el dia s’allarga.
A Doncs quedeu-vos i que es perdi tot.
M1 Però abans de tot volem esmorzar, no fos cas que treballéssim tot el dia sense men-
jar res.
M2 A mi la rata ja fa estona que em corre pel ventre.
A Comenceu a treballar a les ordres d’en Sidre, que jo vaig a donar ordres perquè la
Rebostera porti l’esmorzar.

EN SIDRO I ELS MOSSOS COMENCEN EL TREBALL, UN MOSSO LLAURA, (M1) L’ALTRE SEMBRA (M2); EN SIDRE DÓNA ORDRES.


ESCENA 6. ARRIBA LA REBOSTERA ACOMPANYADA PELS DOS NENS.
UN MOSSO LA AJUDA A BAIXAR EL CABÀS I TALLA EL PA;
L’ALTE TASTA EL VI. DESPRÉS ESMORZEN TOTS.

ESCENA 7. SIDRE I LA REBOSTERA DE BRACET.

S Sé com t’agrada i que admires les belleses de la naturalesa. Per això et convido a donar un petit tomb per aquesta finca.
R Amb molt de gust; ja saps que m’agrada, quan els caps són verds i plens de flors, poder-ne collir un gros ramell i portar-lo als peus de la Verge, i que els seus perfums arribin fins el cel.
S No és ara el temps més apropiat per aquestes coses: els camps són tristos, però de mica en mica, aniran tornant-se verds, com si hagués baixat un àngel del cel amb un gran pinzell a pintar-los. Més tard aquests sembrats aniran tornant-se grocs i les seves espigues daurades, aixecant el cap al cel, en asseguraran el pa de cada dia.
R Explica, explica, que m’agrada molt tot això que ara em dius.
S Voldria també explicar-te una cosa però no sé com començar, no trobo paraules per dir-te el que avui ha passat en aquest camp.
R Amb tota franquesa, pots explicar-me el que vulguis: ja saps que no tinc secrets per a tu.
S El que avui ha passat aquí on ara ens trobem, segons m’ha dit l’amo, és un veritable miracle.
R Un miracle, dius? Però explica’t , que em fas estar anguniosa.
S Aquest matí en sentir la campana he anat a missa.
R Com és costum de cada dia.
S I en venir l’amo, com també fa cada dia, ha trobat un àngel baixat del cel que llaurava i que ha desaparegut amb la seva presència.
R Si això que dius és cert, que veritablement ho crec, perquè sé que tant l’amo com tu no mentiu, i molt menys en aquestes coses, aixó ens demostra clarament l’existència del cel ja que no hem de dubtar que aquest àngel de qui em parles l’ha enviat Déu per recompensar les teves bones obres i l’anar cada dia a missa.
Molt m’agradaria a mi també poder veure un àngel del cel.
S Per veure’l, com tu dius solament hi ha un camí: ser bons cristians. I un altre dia podrem gaudir de la glòria del cel.
R Això és el que jo voldria. I ara no vull entretenir-te més, perquè sé que tens molta feina, com jo també en tic. Fins a una altra estona , si Déu vol.
S A déu siau.

( EN SIDRE I ELS MOSSOS TORNEN A LA FEINA, UN COP ACABAT L’ESMORZAR)

UN COP TOT SEMBRAT LA COMITIVA SE’N VA I L’AMO DES DE DALT DE CAVALL ACOMIADA LA FESTA.

A Amb un fort crit de Sant Isidre i del poble de Cabanes es dóna per acomiadada aquesta festa.

VISCA SANT ISIDRE!
VISCA EL POBLE DE CABANES! (El públic contesta)


Josep Rebarter i Bech Cabanes, maig de 1960.
(El poema de l’àngel va ser escrit per Ramon Bech)